Cada cop més espanyols volen compartir pis. Per què?

MaloRegularBuenoMuy BuenoExcelente (Valóralo)

El 2015 el nombre d’habitatges compartits va augmentar en 25.400, un 4,6% més que en l’any anterior, fins a arribar a les 570.000 llars. Representen el 3,1% del total. La dada pertany a un estudi realitzat pel portal immobiliari Uniplaces i demostra que aquesta opció s’està convertint en tendència al país.

Madrid és la comunitat on aquesta idea està més acceptada (101.500 cases), seguida de Catalunya (100.600), Andalusia (86.000) i el País Valencià (53.300). Segons un estudi, el tipus d’habitatge que se sol compartir més és el que té entre 3 i 6 habitacions. El preu mitjà a Madrid és de 795 € per persona i mes, i a Catalunya és de 780 €.

En aquestes últimes xifres trobem la primera raó de l’auge d’aquesta forma de convivència: per als propietaris pot ser un negoci molt rendible. Només a Madrid durant el 2015 aquests lloguers van generar cada mes 70,76 milions d’euros.

Pel que fa als llogaters, l’opció resulta atractiva fonamentalment perquè és més econòmica, ja que es comparteixen el preu i les despeses amb els companys de pis. Per això, aquest nínxol del mercat immobiliari fins ara ha estat acaparat per universitaris que es traslladen a una altra ciutat per cursar els estudis o per joves amb recursos limitats que busquen emancipar-se.

Estalvi i companyia

Malgrat tot, hi ha factors socials que estan canviant aquest perfil. L’envelliment de la població planteja també una revisió dels formats de la llar. Segons l’Enquesta Contínua de Llars, prop de 1.800.000 espanyols més grans de 65 anys viuen sols.

Per a molts d’ells, amb dificultats per arribar a final de mes a causa de les baixes pensions, l’habitatge compartit és un globus d’oxigen econòmic. Però encara és més important el fet que sentir-se acompanyats pot millorar enormement la qualitat de vida.

Associacions com Jubilares promouen els pisos compartits entre la tercera edat. També es troba en auge l’anomenada convivència intergeneracional, en la qual propietaris d’edat avançada ofereixen casa seva a joves a canvi de compartir les feines domèstiques, d’una ajuda econòmica o d’una combinació de totes dues coses.

La xarxa internacional Homeshare és una de les plataformes que faciliten aquesta mena d’acords entre generacions. Hi ha moltes altres eines en línia que responen a la demanda creixent per compartir pis. Aquestes són algunes de les més populars:

  • Badi. És una xarxa social que localitza perfils compatibles per garantir una bona convivència.
  • Stukers. Amb aquesta aplicació es pot trobar company de pis a gairebé qualsevol lloc del món.
  • EasyPiso. Una gran borsa d’habitatges en què els propietaris s’ofereixen i els futurs llogaters busquen el que necessiten.
  • Habitton. Funciona com una xarxa social on propietaris i llogaters es poden posar en contacte i intercanviar valoracions i consells.

Per als que ja comparteixen habitatge, també hi ha aplicacions que ajuden a organitzar les despeses i les feines, com ara Ourhome, Out of Milk o Splitwise.